L'eix cronològic o línia del temps

Eix cronològic o línia del temps

Definició: és una gràfica que ens serveix per mostrar visualment un periode històric.

L'eix cronològic té:

a) Periodes: etapes històriques que tenen lloc entre 2 o més anys. (1939-1945) II Guerra Mundial

b) Esdeveniments o fets puntuals: episodi històric que té lloc en un mateix any. (2001) Atemptat contra les Torres Bessones.

Anem a fer un eix de Roma!!!

Títol: Roma (753 aC-476)

Posem-hi períodes:

-1r període: (753 aC-509 aC) Monarquia.

-2n període: (509 aC-27 aC) República.

-3r període: (27 aC-476) Imperi.

Posem-hi esdeveniments:

-(264 aC) Inici de les Guerres Púniques.

-(44 aC) Assassinat de Juli Cèsar.

-(79) Erupció del Vesubi.

-(313) Edicte de Milan.

-(395) Divisió de l’Imperi.

Com fer-lo (pas a pas amb fotos).

Vocabulari, preguntes curtes i imatges de l'Antiga Grècia

VOCABULARI

-Polis: ciutat-Estat independent de l’antiga Grècia que tenia una forma de vida, lleis, govern i exèrcit propis.
-Hèl•lade: conjunt de les polis gregues.
-Aristocràcia: conjunt dels rics (propietaris de grans terres) que governaven moltes polis gregues.
-Colònies: ciutats fundades pels grecs en terres llunyanes per aconseguir terres i comerciar.
-Metròpoli: ciutat que funda una colònia.
-Hoplita: era el soldat d’infanteria dels exèrcits grecs.
-Metecs: estrangers a l’antiga Grècia.
-Democràcia: sistema de govern en el qual governa el poble; els càrrecs són elegits i controlats.
-Ekklesia: assemblea principal de la democràcia atenesa, on es feien les lleis i s’elegien funcionaris amb la participació dels ciutadans.
-Hel·lenisme: expansió cultural grega i fusió amb la cultura oriental en temps d’Alexandre el Gran.
-Mitologia: narracions de les aventures dels déus i herois dels grecs.

PREGUNTES CURTES

1. On va ser present l’antiga civilització grega? Per què es diu que va estar molt influïda pel medi físic?

-Va ser present al sud de la Península dels Balcans, les mar Egea i Jònica, la costa d’Àsia Menor i la Mediterrània Occidental.

-Va ser molt influïda pel medi físic a causa de les muntanyes i de la mar.

2. En quines tres grans etapes podem dividir la història de la Grècia antiga?

-Les tres etapes varen ser l’època arcaica, l’època clàssica i l’època hel·lenística.

3. Quines varen ser les polis més importants de Grècia? Qui hi governava?

-Atenes i Esparta.

-A Atenes hi havia democràcia (govern del poble) i a Esparta l’aristocràcia (governaven els rics).

4. Per què varen fundar colònies els grecs? Cap a quines dues zones anaren? Com eren els llocs on es crearen les colònies? Quins efectes va tenir la creació de colònies.

-Es fundaren perquè a Grècia hi havia poques terres i estaven mal repartides.

-Anaren cap a l’oest (fins i tot al sud d’Itàlia, França i Espanya) i cap a l’est (la Mar Negra).

-Les colònies es crearen a llocs pròxims a la costa, amb aigua i bones terres.

-Els efectes foren que els grecs conegueren coses d’altres pobles i aquests altres pobles conegueren coses dels grecs.

5. Quin sistema de govern hi havia a Atenes? Quines eren les seves principals  institucions?

-El sistema de govern es deia democràcia.

-Les principals institucions eren l’assemblea o ekklesia, el consell o bulé, els magistrats (estrategs i arconts) i els tribunals de justícia.

6. Quin sistema de govern hi havia a Esparta? Quines eren les seves principals  institucions?

-El govern d’Esparta el tenia l’aristocràcia.

-Les institucions eren dos reis, el consell d’ancians o gerúsia, els magistrats o èfors i l’assemblea o apel·la.

7. Contra qui lluitaren els grecs a les Guerres Mèdiques? Quantes etapes varen produir-se a aquestes guerres i que hi va passar? Qui va guanyar?

-Contra els perses.

-Dues etapes: a la primera els grecs varen vèncer a Marató, a la segona varen vèncer a Salamina.

-Varen vèncer els grecs.

8. Qui va ser Pèricles? Quins dos bàndols lluitaren a les guerres del Peloponès? Qui va guanyar?

-Pèricles va ser el principal governant d’Atenes a l’època clàssica.

-Els bàndols foren la Lliga de Delos (Atenes i els seus aliats) contra la Lliga del Peloponès (Esparta i els seus aliats).

-Varen guanyar Esparta i els seus aliats, deixant Grècia molt debilitada.

9. Qui va ser el protagonista de la conquesta de Grècia a l’època hel·lenística? Qui va ser el seu fill i què va conquerir?

-La conquesta de Grècia la va fer Filip II de Macedònia.

-El seu fill va ser Alexandre el Gran, que va conquerir l’imperi persa, Egipte i l’Orient fins el riu Indus.

10. Com va contribuir Alexandre el Gran a l’hel·lenisme? Quines varen ser les les monarquies hel·lenístiques que varen fundar els seus generals quan ell va morir?

-Va contribuir amb la creació de noves ciutats (la més important va ser Alexandria d’Egipte) i amb l’expansió de la cultura grega.

-Les principals monarquies hel·lenístiques varen ser Egipte, Mesopotàmia i Macedònia.

11. D’on provenien els fenicis? Què cercaven a la Mediterrània? Quina va ser la colònia més important que fundaren? Quin va ser l’invent més important dels fenicis?

-De la costa de l’actual Líban.

-Cercaven metalls.

-La colònia més important fou Cartago.

-L’invent més important va ser l’alfabet.

12. Com estava dividida la societat grega?

-Estava dividida en ciutadans i no ciutadans (estrangers, esclaus i dones).

13. Com es deia la plaça pública més important de cada ciutat grega? I la part alta emmurallada?

-La plaça es deia àgora.

-La part alta emmurallada es deia acròpolis.

14. Quins tres productes conreaven més els grecs?

-Blat, vinya i olivera.

15. Quin va ser el temple més conegut de l'Antiga Grècia?
-El temple més conegut de l'Antiga Grècia va ser el Partenó.

IMATGES
-Estudiar imatge doc 13 de la pàgina 230 del llibre.

Vocabulari i preguntes de Mesopotàmia i Egipte

VOCABULARI

-Ziggurat: temple mesopotàmic en forma de muntanya escalonada.

-Volta: conjunt d'arcs que formen un sostre que no és pla.

-Relleu: escultura que està aferrada a una paret o mur.

-Estela: pedra on s'esculpien relleus que recordaven victòries militars.

-Faraó: rei de l'Alt i Baix Egipte que tenia el poder absolut.

-Dinastia: és una família de reis (a Egipte, de faraons).

-Politeista: és qualsevol religió on s'adori a més d'un déu.

-Esfinx: ésser imaginari amb cos de lleó i cap humà que guardava temples i piràmides.

-Ka: ànima principal dels egipcis que passava a la vida d'ultratomba.

-Arquitectura arquitravada: és la que no utilitza arcs i voltes, sinó que té sostres plans.

-Hipogeu: gran cambra funerària excavada davall terra.

PREGUNTES DEL TEMA

1.     Quin important invent va sorgir a Mesopotàmia fa més de 5000 anys?

-L’escriptura.

2.     Quines grans civilitzacions fluvials varen existir? Quines eren les seves característiques?

-Mesopotàmia, Egipte, Xina i Índia.

-El poder polític era fort (el tenia un rei), la societat estava molt jerarquitzada i es construïen grans obres (canals, temples, palaus, tombes...).

3.     Què significa Mesopotàmia? Per què es diu així? Qui vivia a l’Alta Mesopotàmia i qui a la Baixa Mesopotàmia?

-Significa “entre rius”.

-Perquè estava entre els rius Tigris i Eufrates.

-A l’Alta hi vivien els assiris; a la Baixa hi vivien els summeris i els acadis.

4.     Quins eren els grups socials de Mesopotàmia?

-Privilegiats: aristocràcia, sacerdots i funcionaris.

-No privilegiats: lliures (pagesos i artesans) i esclaus.

5.     Quines varen ser les principals novetats de l’art mesopotàmic?

-Construïren amb totxo i atovó.

-Inventaren l’arc i la volta.

-Construïren ziggurats, palaus i murades.

-Varen fer escultures i relleus.

6.     Per què era important el Nil per als antics egipcis?

-Perquè els donava aigua, perquè els duia les “terres negres” bones per conrear, perquè els servia per comunicar-se.

7.     Quin rei va unificar Egipte? Quins faraons varen destacar? Quants d’anys va durar la civilització egípcia i quines 3 etapes va tenir?

-Menes va unificar Egipte.

-Keops, Kefren i Micerí (feren les piràmides de Gizeh) i Tuthmosis I i Ramsès II (varen ser grans guerrers).

-Uns 3000 anys dividits en 3 etapes: Imperi Antic, Imperi Mitjà i Imperi Nou.

8.     Com es dividia la societat egípcia?

-Privilegiats: nobles, sacerdots i escribes.

-No privilegiats: pagesos, artesans, comerciants, servents i esclaus.

9.     Digues el nom de dues dones egípcies que governaren com a faraons.

-Hatsepsut i Cleopatra.

10. Què es guardava al temple? Com eren les dimensions del temple? De quin material estaven fets els temples?

-Es guardava l’estàtua del déu.

-Les dimensions eren colossals (molt grans).

-De pedra.

11. Creien els egipcis en una vida després de la mort? Què feien amb els cossos dels difunts? Com es deia el taüt on els guardaven? Què es posava al costat dels difunts?

-Sí.

-Els convertien en mòmies.

-El taüt es deia sarcòfag (té forma de persona).

-L’aixovar funerari.

12. Quins varen ser els 3 principals tipus de tomba? On es localitzaren els exemples més importants d’aquestes tombes?

-Mastaba, piràmide i hipogeu.

-Les piràmides a Gizeh i els hipogeus a la Vall dels Reis i la Vall de les Reines.

13. Quins dos sentits tenia l’art egipci? Com eren considerats els artistes?

-Tenia un sentit religiós i un sentit polític.

-Els artistes eren considerats simples artesans.

14. Quines eren les característiques de l’art egipci?

-La falta de perspectiva.

-La frontalitat.

-La idealització.

-La immobilitat i la rigidesa.

Vocabulari, preguntes curtes i imatges del tema 9

VOCABULARI

-Prehistòria: és el període de temps que comença amb l’aparició de l’ésser humà i acaba amb l’aparició de l’escriptura.
-Jaciment: lloc on es poden trobar fòssils de la Prehistòria.

-Arqueòleg: persona que estudia la Prehistòria i cerca restes.

-Carronyeig: aprofitament de la carn d’animals ja morts.
-Sílex: roca dura que els humans tallaven per fer eines.
-Paleolític: primer període de la Prehistòria on l’home era depredador i nòmada. Acaba amb l’aparició de l’agricultura i de la ramaderia.
-Art rupestre: és el conjunt de pintures prehistòriques de les parets de les coves.
-Aixovar funerari: conjunt de coses que es posen al voltant del mort per ajudar-lo en una possible vida després de la mort.
-Venus paleolítica: estàtua de dona amb parts del cos exagerades que s’ha relacionat amb la fertilitat.
-Neolític: segon període de la Prehistòria on l’home era productor i sedentari. Acaba amb l’Edat dels Metalls.
-Fus: instrument que serveix per filar.
-Necròpolis: cementiris prehistòrics on es ficaven els morts dins urnes.

PREGUNTES CURTES

1. Quins canvis es varen produir al procés d’hominització?  La marxa bípeda per poder usar mans, el polze oposable per fer eines, el cervell més gran que li va permetre el llenguatge i els canvis a la cara (front pla, mentó).

2. Per on es va estendre l’ésser humà i en quin ordre? Primer per Àfrica i després va anar per aquest ordre a Àsia, Europa, Oceania i Amèrica.

3. Com era la vida al Paleolític? Els humans eren nòmades, vivien en cabanyes o coves, vivien en tribus, vivien de la recol·lecció, caça i pesca. Varen fer eines de pedra tallada, os i fusta. També descobriren el foc.

4. Com eren les pintures de l’art paleolític? Tenia pintures polícromes, realistes, es pintaven figures d’animals i les més importants són les de Lascaux (França) i Altamira (Espanya).

5. Quins grans canvis es varen produir amb el Neolític? L’aparició de l’agricultura, l’aparició de la ramaderia, el sedentarisme als poblats, les eines de pedra polida, el teixit, la ceràmica i l’especialització de la feina.

6. Quins varen ser els 4 grans invents de l’època dels metalls? Roda, vela, arada i canals.

7. Quins varen ser els metalls utilitzats a l’època dels metalls i en quin ordre? Coure, bronze i ferro.

8. Quins varen ser els grups socials a l’època dels metalls? Comerciants, sacerdots, guerrers i pagesos.

9. Quin animal va ser el més característic de la Prehistòria balear? El Myotragus Balearicus.

                                                     IMATGES ART MEGALÍTIC

Vocabulari, preguntes curtes i imatges del tema 6 per a l'examen

VOCABULARI TEMA 6

-Medi ambient: és el conjunt de la fauna, la vegetació, el sòl, l’aire, l’aigua, el clima i el paisatge que formen la biosfera.

-Desastre natural: és qualsevol fenomen extrem de la natura que és imprevisible i catastròfic.

-Efecte d’hivernacle: procés natural pel qual l’atmosfera manté una temperatura moderada.

-Encalentiment global: augment de les temperatures a causa d’un excés de gasos d’hivernacle.

-Erosió: pèrdua de sòl.

-Desertització: procés que, per la pèrdua d’aigua, fa que les terres es converteixin en deserts.

-Biodiversitat: és la varietat d’espècies animals i vegetals d’un lloc.

-Desenvolupament sostenible: és l’ús de l’entorn respectant el medi ambient.

PREGUNTES CURTES QUE PODEN ENTRAR A LA DARRERA PREGUNTA

1.-Explica quins factors físics influeixen en la nostra vida? Pàg. 86 i 87.

2.-Quins 3 tipus de paisatges pot originar l’ésser humà? Pàg. 88.

3.-Quines són les conseqüències del canvi climàtic? Quadres verds de l’esquema de la pàg. 90.

4.-Quines són les causes principals de la pèrdua de biodiversitat? Pàg. 93.

5.-Quins problemes té la sobleexplotació d’aqüífers? Pàg. 94.

6.-De quines maneres podem aconseguir un desenvolupament sostenible? Pàg. 95

IMATGES QUE PODEN ENTRAR
-Les de l'exercici 17 de la pàg. 97.
-Les de l'exercici 18 de la pàg. 97.

Paisatges del món: climes freds

PAISATGES DE CLIMA POLAR

 

Preparats per passar una mica de fred? Idò entrem dins els paisatges polars. Per començar, una foto dels pols. Esperem que el canvi climàtic no acabi amb llocs tan espectaculars com aquest.

En els paisatges propers als pols trobam la tundra, una vegetació baixa a base de molsa, líquens i petites flors. Aquí en teniu dues fotos, la primera d'elles amb un caribú.

Mirau quin exemplar més maco d'ós polar! Sabíeu que poden arribar a pesar 800 quilos?

Els esquimals o inuit viuen a la tundra americana. Entre alguns dels seus curiosos costums, es troba fer combats de cançons (això em recorda els nostres combats de gloses). L'esquimal de la foto va ben abrigadet, no ho trobau?

Els lapons o sami són un poble escandinau que viu del pasturatge dels rens. Avui dia, encara queden unes 80.000 persones d'aquesta ètnia. Algunes les teniu aquí baix.

 

PAISATGES DE CLIMA D'ALTA MUNTANYA

Aquí teniu un paisatge d'alta muntanya (molt de fred i altes precipitacions en forma de neu). La muntanya s'aprofita turísticament, com podeu comprovar en aquesta estació d'esquí andorrana.

Paisatges del món: climes temperats

PAISATGES DE CLIMA OCEÀNIC

En primer lloc,'un bosc caducifoli de roures a Galícia.

Després, un bosc caducifoli de faigs.

La foto que ve a continuació és d'un paisatge de landa.

Per acabar, la foto d'un prat a Irlanda.

PAISATGES DE CLIMA MEDITERRANI

Per començar, un bosc de pins.

Ara, una il.lustració sobre el pi blanc ("pino carrasco" en castellà). Veureu on es pot trobar a Espanya (a les zones en negre). Us venen de gust uns pinyonets que deuen estar amagats dins la pinya?

Un altre tipus de bosc típic de la Mediterrània és l'alzinar.

Una il·lustració sobre l'alzina ("encina" en castellà). Els aglans que veieu (el fruit de l'enzina) sovint es donen als porcs com a menjar. Podem observar també un mapa de situació de l'alzina a Espanya (a les zones en negre).

Els matolls a la Mediterrània es troben representats per la màquia i la garriga. Aquí baix teniu una foto de màquia. Sol créixer a sòls silicis.


També tenim una imatge de garriga. La foto la podreu veure si baixau un poquet. Es dóna a sòls calcaris.

El matoll més característic de la garriga és el garric. A què el garric és garrit?

PAISATGES DE CLIMA CONTINENTAL

Al nord, trobam el bosc boreal o taigà. Preciós, al meu entendre, com podeu comprovar en aquesta foto d'un bosc del Canadà.

Un dels arbres de la taigà pot ser el làrix. Us ho present aquí baix.

Els arbres de la taigà solen ser coníferes, perquè tenen els fruits o pinyes en forma de con. Per comprovar-ho, us penj aquí la foto d'una pinya d'avet.

Al sud, predominen les praderies i estepes. En primer lloc, la foto d'una estepa.

Una imatge de praderia americana, amb els búfals pasturant-hi. Maca la imatge, no?

Un dels animals característics de la fauna del paisatge continental és l'ant. Aquest animal pot arribar als 500 quilos de pes, pot fer fins a 60 quilòmetres diaris i neda extraordinàriament. A la foto de dalt veureu un ant mascle i a la de baix unes femelles de l'espècie.