Animacions per a l'examen del tema 4

Zones climàtiques de la Terra

Com es formen les precipitacions

 

Vocabulari tema 4 El temps i el clima

-Atmosfera: capa gasosa que envolta la Terra.

-Temps: estat de l’atmosfera a un lloc en un moment concret.

-Clima: estat de l’atmosfera que es repeteix a un lloc normalment.
-Temperatura: quantitat de calor de l’aire de l’atmosfera.
-Humitat: quantitat de vapor d’aigua que hi ha a l’aire.
-Pluviòmetre: instrument que serveix per mesurar la quantitat de pluja caiguda i que s’expressa en mm.
-Pressió atmosfèrica: pes de l’aire sobre la superfície terrestre.
-Borrasca: zona de baixes pressions. Sol suposar temps inestable.
-Anticicló: zona d'altes pressions. Sol suposar temps estable.
-Baròmetre: instrument que serveix per mesurar la pressió atmosfèrica i que s’expressa en hPa o mb.
-Vent: aire en moviment que es forma quan entre dos llocs hi ha pressions atmosfèriques diferents.
-Penell: aparell que indica la direcció del vent.
-Anemòmetre: aparell que mesura la velocitat del vent. S’expressa en m/seg.
-Alisis: vents constants que bufen des dels tròpics cap a l’Equador.
-Monsons: vents estacionals que duen pluges a l’estiu i són secs a l’hivern.

-Huracà: forta borrasca amb vents i pluges forts i constants.

Animacions sobre huracans

Si vols veure una animació de com és un huracà, clica aquí.

També pots clicar aquí.

Imatges control tema 3

Vocabulari Tema 3 Les aigües

-Riu: corrent d'aigua permanent.
-Naixement o capçalera: lloc on neix, on comença un riu.
-Desembocadura: lloc on acaba un riu (sol ser la mar).
-Conca hidrogràfica: és el territori que ocupen el riu principal i els seus afluents.
-Pressa: mur gruixat que permet retenir l'aigua i formar un embassament.
-Curs: recorregut del riu des del naixement fins a la desembocadura.
-Meandre: ondulació que es sol formar al curs mitjà del riu.
-Cabal: quantitat d'aigua que duu el riu.
-Estiatge: cabal mínim o nivell més baix d'un riu.
-Corrent marí: gran massa d'aigua (com un riu) que circula pels oceans.
-Marea: pujada o baixada diària del nivell de la mar provocada per l'atracció de la Lluna i el Sol.
-Llac: massa d'aigua que s'ha acumulat permanentment a zones enfonsades del terreny.
-Glacera: masa de gel creada per la neu acumulada en centenars d'ans que es va desplaçant.

Animacions sobre el cicle de l'aigua i el curs dels rius

Si voleu veure interessants animacions corresponents al tema 3, clicau aquí.

Noms que s'han d'estudiar per al mapamundi físic

A Amèrica:
-Muntanyes Rocalloses.
-Apalatxes.
-Andes.
-Mississipi.
-Amazones.
-Cuba.

A Àfrica:
-Atles.
-Sàhara.
-Nil.
-Congo.
-Madagascar.

A Àsia:
-Eufrates.
-Ganges.
-Huang-He.
-Iang-Tsé.
-Obi.
-Lena.
-Japó.
-Himàlaia.
-Everest.
-Tíbet.
-Península d'Aràbia.

A Oceania:
-Gran Desert d'Arena.
-Nova Zelanda.

Imatges d'interès per estudiar

Parts d'un volcà

El relleu de la costa

Vocabulari Tema 2 "El relleu terrestre"

-Plec: ondulació de la superfície de la Terra sobre materials plàstics. Es forma a causa de les forces internes de la Terra.

-Falla: fractura en blocs de l’escorça de la Terra sobre materials rígids. Es forma a causa de les forces internes de la Terra.

-Volcà: obertura o escletxa de l’escorça de la Terra per les quals surten a l’interior materials procedents de l’interior de la Terra.

-Terratrèmol o sisme: tremolor brusca de l’escorça terrestre.

-Sismògraf: aparell que mesura la força dels terratrèmols.

-Hipocentre: lloc de l’interior de la Terra on comença un terratrèmol.

-Epicentre: lloc de la superfície terrestre més proper a l’hipocentre, on més destrucció fa el terratrèmol.

-Vall: terreny baix situat entre muntanyes.

-Depressió: zona situada a menys altitud que les terres que l’envolten.

-Tsunami: ona gegantina formada a causa de terratrèmols submarins.

Consells per fer bé els mapes físics

CONSELL PER FER BÉ LES LÀMINES DE MAPES FÍSICS:

Sobre pintar al mapa:
-Intenta pintar amb pinturetes de fusta. Els retoladors poden fer que no es vegin els noms. Les ceres fan patinar el bolígraf o el retolador a l’hora de posar els noms.
-Pinta sempre en el mateix sentit (vertical o horitzontal). En diagonal no sol quedar bé.
-Pinta poc a poc i amb bones i que quedi ple tot l’espai que s’hagi de pintar. No deixis espais en blanc. També procura no sortir-te dels límits (fa una impressió lletja).
-Pinta amb el color que correspongui: cel (oceans, mars, rius i llacs), verd (depressions i planes), beige (sectors plans i d’altitud escassa), marró (altiplans i serralades d’altitud mitjana) i morat (serralades de gran altitud). No es poden canviar aquests colors perquè s’usen així a tots els mapes físics del món.
-En cas de que no es vegi massa bé, repassa amb color blau la línia del curs dels rius que et demanen al treball.

Sobre escriure al mapa:
-Respecta les majúscules i minúscules tal i com estan posades al mapa del qual copies.
-Procura no canviar el tamany de la lletra: no queden bé ni les lletres massa grosses ni massa petites.
-Posa els noms amb el color que t’indica a cada columna del full que us vaig passar: si el nom fa referència a un lloc on hi ha aigua (oceans, mars, rius, llacs), ho has de posar en blau; si fa referència al relleu terrestre (muntanyes, serralades, deserts...) ho has de posar en negre. Si tens dubtes sobre el color en què has d'escriure el nom, mira sempre com està escrit al llibre. Si escrius amb retolador punta fina, queda més bé, però no és imprescindible.
-No escriguis els noms massa aviat: poc a poc i bona lletra, perquè si no s’entenen, el mapa no serveix de res i es perd nota.
-Procura escriure tots els noms amb el mateix tamany (ni massa grossos ni massa petits).
-Per saber si un nom s'escriu sencer amb majúscules o només les inicials, fixa't en com està en el mapa de llibre.
-Procura escriure tots els noms del mapa que puguis en sentit horitzontal, ja que aquest és el sentit normal de lectura i hem de procurar que la persona que ho llegeixi no ho hagi de girar si pot ser.
-A la llegenda posa un triangle negre quan marquis una muntanya tota sola (no es posa a les serralades) si no estigués marcat al mapa.
-Quan ho entreguis, abans de ficar-lo dins una funda, posa el teu nom a la part de darrere.

Animació sobre volcans

Si vols veure una interessant animació sobre els volcans, clica aquí.

Animacions sobre terratrèmols

A la imatge, efectes d'un terratrèmol a Xile.

Hola!

Vos pas unes animacions molt bones sobre terratrèmols. Clicau aquí per veure'n una del diari El Mundo o aquí per veure'n una del diari El Pais.

Animació sobre la deriva dels continents

Si vols veure una animació sobre la deriva dels continents, com va ser el procés de creació de les formes del relleu de la superfície de la Terra, pitja aquí.

Tectònica de plaques

Mirau quina presentació més interessant sobre la tectònica de plaques he trobat per Internet.

Tectònica De Plaques

View more presentations from gabriel_roig

Si vols encara una informació més gran, mirau aquesta altra presentació que he trobat. És molt completa.

02 tectónica de placas pdf1

View more presentations from biogeo

Com calcular distàncies amb una escala numèrica

Com calcular distàncies amb l’escala:

Escala numérica

Exemple: entre els punts A i B hi ha 3,5 cm al mapa. Aquest mapa ens marca una escala numérica 1:1.500.000.

1a passa) Mesuram la distància en línia recta entre els dos punts, A i B, amb un regle.

La distància ens dóna 3,5 cm.

2a passa) Passam de cm a km la xifra del denominador de l’escala (aquesta xifra és la que va darrere del número 1).

Jo sé que 1 cm del mapa a la realitat són 1.500.000 cm, però com solem mesurar les distàncies reals amb kilòmetres, jo necessitaré saber aquests 1.500.000 cm quants de kilòmetres són.

Recordaré les unitats de mesura de longitud

Km            hm          Dam           m            dm             cm

Per tant, s’han de fer cinc bots de la coma del denominador cap a l’esquerra per saber quants de kilòmetres són.

1500000’ cm

150000’0 dm

15000’00 m

1500’000 Dam

150’0000 hm

15’00000 km

Com els zeros darrere de la coma no compten, jo sé que 1 cm del mapa a la realitat són 15 kilòmetres.

3a passa) Plantejam la regla de 3

Sí 1cm del mapa_______________a la realitat són 15 km.

3,5 cm del mapa_______________ a la realitat són X km .

Recordau que la regla de 3 es resol multiplicant els dos números que estan en diagonal i dividint el resultat de la multiplicació entre el número que està en diagonal amb la x.

                        

Per tant, X=  15 per 3,5 =52,5 km

                          1

4a passa) Redactam la resposta.

Usant l’escala numèrica, la distància entre els punts A i B és de 52,5 km.

Paral·lels i meridians. Latitud i longitud.

Si voleu saber més coses sobre els paral·lels i meridians, latitud i longitud clicau aquí i després clicau sobre les imatges que apareixeran a l'esquerra de la pantalla.

Tipus de mapes

                                                                  MAPES FÍSICS


                                                               Mapa físic d'Europa.


                                           Mapa topogràfic de la Cala Sant Vicenç (Mallorca)


                                                                  MAPES POLÍTICS



                                                        Mapa polític d'Amèrica del Sud.

                                            Mapa polític de les comunitats autònomes d'Espanya


                                                               MAPES TEMÀTICS


                             Mapa de recursos econòmics, que mostra els conreus a Cajamarca (Perú).




                                     Mapa de població que explica el creixement vegetatiu al món.



                                                                Mapa climàtic del món



                                            Mapa de comunicacions de la província de Cadis

Moviments de rotació i de translació

Si vols veure imatges animades dels moviments de translació i rotació de la Terra pitja aquí per a la translació i pitja aquí per a la rotació.